FILIPINES

Filipines és un estat del SE d’Àsia format per un arxipèlag de més de 7000 illes. Durant la seva història ha patit diverses invasions.

L’any 1542 els espanyols van arribar a les illes i van convertir al catolicisme a la majoria de la població. Avui dia Filipines és un país democràtic però encara hi ha molts problemes a solucionar com els escàndols entre la gent de poder, el deute creixent tant local com internacional, l’atur, ’analfabetisme o els abusos físics i sexuals de menors. La pobresa de la població repercuteix en la salut general de la gent Al 1999 el país tenia un metge per cada 10.308 persones. La desnutrició és un dels majors problemes. La renda a les àrees urbanes és generalment molt més alta que a les zones rurals cosa que produeix una constant migració del camp a les ciutats. La majoria ha de viure en barris massificats, en cases que no tenen aigua corrent, clavegueram ni electricitat. Aquesta gent sol treballar com a venedors ambulants o treballadors no qualificats.

 

POOK MASAGANA 

Pook Masagana és una barriada de Quezon City i està formada per unes 500 cases. En moltes d’aquestes cases hi viuen de 2 a 4 famílies, per tant poden arribar a viure una vintena de persones a una mateixa llar. La superfície d’una casa a Pook Masagana és de només 14 metres quadrats. En aquestes condicions es relativament freqüent que els menors pateixin abusos sexuals, en la majoria de casos pels propis familiars.

El Vedruna Centro ng Kabataan es va crear per treure aquests nens i nenes de la vida al carrer i ajudar-los a acabar l’educació bàsica. Com que només tenen mig dia de classe a l’escola, passen en el centre l’altre mig dia. A més de repàs els donen dos àpats que acostumen a ser els únics que fan al dia.

 

TAGAYTAY

La llar d’acollida Tahanan Vedruna es troba en la ciutat de Tagaytay. Actualment te dues cases i acull 16 nens que poden ser orfes o abandonats. Aquest nens provenen de famílies pobres de les barriades de Manila i han patit emocional i físicament les conseqüències de la pobresa extrema i de l’abandó emocional dels seus pares. El centre a més de proporcionar les necessitats bàsiques els acompanya en un procés de creixement en una atmosfera familiar.

PANGARAP

Pangarap és una barriada construïda en un camp que és propietat privada. Actualment no els deixen entrar materials de construcció perquè poc a poc les cases es vagin deteriorant i perquè no se’n facin de noves. Les persones que hi viuen han comprat la seva terra però no tenen documents reals que ho puguin demostrar. Viuen com ocupes en una zona de la que hauran de marxar el dia que el propietari ho vulgui. El jardí d’infància està situat al poblet més baix de Tawi-Tawi Pangarap, ciutat de Caloocan. Acull nens d’entre quatre i sis anys i els proporciona una formació bàsica.

 

RENIBON I PIGAWAYAN

Situació a l’illa de Mindanao, al sud de les Filipines, aquesta es la segona illa més gran del país. Actualment existeix un conflicte armat entre l’exercit filipi i diversos grups com el Frente Moro de liberción Islàmica. El dormitori “Balay Na Panaob” (Centre pels nens Manobos de Dilluns a Divendres) acull 80 nens i nenes cada curs escolar. Això els permet assistir a l’escola diàriament i no haver de caminar les 3hores d’anada i 3 de tornada que els suposava fer el trajecte cada dia. En aquest centre tenen assegurats tres àpats al dia (cosa que a les seves llars, malauradament, els és impossible facilitar-los), controlats per una nutricionista. Tot això a part de facilitar la integració a l’escola de Renibon. Un cop els nens acaben primària, tenen la possibilitat de traslladar-se a un altre Dormitori, situat a Pigcawayan, per tal de continuar els seus estudis, i fins i tot alguns han arribat a cursar estudis universitaris, traslladant-se a un altre Dormitori de la capital de filipines, Manila. Aquests últims, ara, son els tutors del propi centre de Renibon.

Deja un comentario