MOÇAMBIC

Moçambic és un país situat a l’Àfrica Subsahariana, d’uns 799.380 Km2 ocupats per 18 milions d’habitants. Després d’independitzar-se de Portugal l’any 1975 el país va ser dirigit per un règim polític comunista. Al 1981, s’inicià una guerra civil que durà un llarg període, deixant el país en ruïnes; sense fàbriques, infrastructures i, el més important de tot, amb una gran pèrdua de vides humanes. A partir de l’any 1992, amb la signatura dels acords de Roma, el país començà la seva etapa pacífica i democràtica actual. No obstant això, després de 13 anys, el país segueix en estats pèssims de reconstrucció i el govern continua treballant per la plena recuperació d’un país literalment destrossat. La pobresa del país és generalitzada sobretot en les zones rurals allunyades de la capital. A tota aquesta situació problemàtica de base s’hi ha sumat, en els darrers anys, el gran problema de la SIDA que arriba a tenir una prevalença alarmant del 30% en algunes zones.

 

HOMOÍNE

El districte d’Homoíne es situa a l’Oest de la província d’Inhambane, a uns 90 Km de la capital provincial. La ciutat que té més a prop és Maxixe a 23 km (1 hora amb cotxe). El districte ocupa una superfície de 2000 km2 amb una població de 92.796 habitants (46 habitants/Km2) distribuïts en dos centres administratius i vuit localitats. La major part de la població es dedica a l’agricultura de subsistència sense arribar a suplir el problema de la desnutrició generalitzada. Els principals cultius practicats són: blat de moro (34%), mandioca (20%), frijoles (15%), amenduín (15%), arròs (7%), hortícoles (7%). També és important assenyalar l’elevat tant per cent d’afectats d’HIV-SIDA (aproximadament un 25% de la població total) que viu al districte i que formen una població vulnerable, necessitada d’una correcta alimentació.INHARRIME

Chacane pertany al districte de Inharrime que està situat a l’oest de la província d’Inhambane, a uns 400 kms. de la capital del país, Maputo. La població total estimada és de 96.403 habitants, dels quals 78.626 viuen en petites comunitats rurals, connectades per uns camins de sorra en bastant mal estat, que passen pels pobles de Panda, Homoine i Maxixe abans d’arribar a la ciutat d’Inhambane. Amb un vehicle normal i en època seca, el trajecte es pot fer en unes 3/4 hores. La malària és la malaltia endèmica de la regió i suposa el principal obstacle per al desenvolupament dels seus habitants Durant l’època seca els pous es sequen i la població ha d’anar a rius, llacs i bases. La població ha de recórrer una mitja de 10-20 Km per anar a buscar aigua. Únicament un 1% te aigua canalitzada a casa o fora de casa. El personal sanitari és de 28 persones per tota la província. Respecte al treball hi ha un 5% d’assalariats 5% ( sobretot homes) i per compte propi i per la família 95% ( dones)

 

PANDA

El districte de Panda està a l’oest de la província d’Inhambane. La població censada al 1997 era de: 46.539 i estimada de 56.792 (son molt aproximatives degut a la dificultat de realitzar censos ben fets) Densitat de la poblacional és de 8.3 habitants per kilòmetres quadrat. La ràtio home-dona és de: 1:1.4. El 42% de la població te menys de 15 anys. De 150 pous només 110 son operatius. La degradació, falta de manteniment i de protecció, fa que la majoria siguin inoperatius. Durant l’època seca els pous es sequen i la població ha d’anar a rius, llacs i bases. La població ha de recórrer una mitja de 10-20 Km per anar a buscar aigua. Únicament un 1% te aigua canalitzada a casa o fora de casa. Hi ha 1 Unitat sanitària / 11.000 persones, 1 Llit / 900 habitant, 1 Professional tècnic per cada 2.350 residents del districte

 

INHAMBANE

Inhambane és una província de Moçambic situada a la part sud costera del país. El 2006 tenia una població de 1.412.349 habitants i una superficie de 68.615 Km2. La capital és la ciutat d’Inhambane situada a la badia del mateix nom, entre la boca del riu Matamba i una fonda entrada d’aigua protegida per dos promontoris arenosos que resguarden el port. Els pous pateixen una degradació, fruït del nul manteniment. Això provoca que cada cop hi hagi més pous inutilitzables i que augmentin les distàncies per trobar aigua potable. La freqüent falta d’energia per al funcionament de les institucions ,domicilis tallers i vies publiques, frena el desenvolupament socioeconòmic de la zona. L’analfabetisme constitueix també un problema molt important que afecta a la majoria de la població la qual cosa suposa la incapacitat per a llegir i escriure i les dificultats de fer càlculs i de comunicació amb la llengua oficial (portuguès) que repercuteix en la comprensió d’instruccions sobre la salut i cura del medi tan necessàries per a les condicions de vida de la població. També és important assenyalar l’elevat tan per cent d’afectats d’HIV-SIDA (aproximadament un 25% de la població total) que viu al districte i que formen una població vulnerable, necessitada d’una correcta alimentació.

Deja un comentario